Al·legacions

 

 

A LA COMISSIÓ TERRITORIAL D’URBANISME DE GIRONA

 

KIRSTEN GRAUamb NIE número X2383239W actuant en nom i representació de l’ASSOCIACIÓ AMICS DE LA NATURA DE CADAQUÉS, Entitat degudament constituïda i inscrita al Registre d’Associacions del Departament de Justícia de la Generalitat amb domicili social a Cadaqués 17488, al Paratge Saguarda, bloc 2 àtic,tot designant a l’Advocat EDUARD DE RIBOT I MOLINET com a representant legal i a efectes de notificacions el seu despatx situat al carrer Diputació 262, 1r 2a de Barcelona 08007; compareix i com millor procedeixi en Dret D I U:

 

Que mitjançant el present escrit ens personem en el tràmit d’informació pública convocat en relació al Document d’objectius, propòsits i avanç del PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DE REVISIÓ DELS SÒLS NO SOSTENIBLES DEL LITORAL GIRONÍaprovat per la Comissió Territorial d’Urbanisme de Girona per Acord de data 13 de Febrer de 2019 i publicat al DOGC número 7811 de 15.2.2019, i formulem les següents

 

A  L · L E G A C I O N S

 

Primera:       EL MUNICIPI DE CADAQUÉS I EL PGOU VIGENT: PROBLEMÀTICA ESPECÍFICA URBANÍSTICA DE CADAQUÉS.

 

És ben conegut que Cadaqués constitueix una població d’especial bellesa i un municipi d’uns valors naturals, ambientals, paisatgístics i del patrimoni cultural arquitectònic tradicional i rural absolutament excepcionals.

 

Cadaqués és una joia del Mediterrani i com a tal hauria de ser tractada, conservada i preservada.  L’equilibri entre les edificacions tradicionals, formant un nucli singular de gran bellesa, un conjunt harmònic i ben constituït, i configurant un paisatge excepcional amb el fons escènic de les muntanyes que l’envolten, els olivets i les feixes i bancals amb parets de pedra seca, requereix d’un esforç específic per a la seva conservació, adequada preservació i per impedir que es desfiguri i malmeti amb els processos de transformació urbanística, urbanització i edificació.

 

Doncs bé, el planejament vigent a Cadaqués no té cap respecte per mantenir i preservar tots els valors presents a la població, preveu uns creixements desmesurats i fora de qualsevol justificació, contempla la destrucció de kilòmetres de parets de pedra seca, l’afectació de desenes d’Hectàrees d’oliveres i l’aparició de centenars de nous habitatges, i no assegura ni tan sols el manteniment de la silueta paisatgística de la població. Recordem que fa pocs mesos ha sigut declarada com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat per l’UNESCO.

 

En aquest sentit, el PGOU de Cadaqués aprovat el 17 de Juliol de 1986 (DOGC de 25 de Març de 1987) contempla i preveu entre d’altres les següents determinacions:

 

• 15 sectors de sòls urbanitzables.

 

• La possibilitat de superar en més del doble el sòl actualment construït, urbanitzat i de malmetre desenes d’Hectàrees de sòl d’especial valor natural i paisatgístic.

 

• El PGOU classifica com a urbanitzables prop de 120 Hectàrees.

 

• Preveu creixements i ocupació de sòl fins a 168HA.

 

• No s’ajusta al Pla Territorial Parcial de les comarques gironines.

 

• El sector urbanitzable número 1 del Llané, amb 3’5 hectàrees de bosc afectades on es preveuen 22 nous habitatges per sobre de la preciosa platja del Llané.

 

Amb les següents afectacions:

 

• 3’5 Hectàrees de bosc.
• Sòl de pendents superiors al 20%.
• Important presència de parets i travessers de pedra seca.
• Afectació a tot el vessant de muntanya.

 

• El sector urbanitzable 6.2 Sa Guardaamb 15HA de superfície i previsió de 104 habitatges i un hotel de 4.000m2 de sostre, que comporten la destrucció d’un àmbit d’excepcionals valors ambientals i paisatgístics i amb pendents superiors al 20%, grans afectacions al patrimoni natural i la desfiguració de la silueta paisatgística de la població, en augmentar en més de 40 metres d’alçada la cota edificada.

 

• Els sectors 7 i 8Quatre Camins Nord i Suda banda i banda de la carretera de Port Lligat després de l’àmbit de Sa Guarda. Terrenys, tots ells, de les següents característiques que requereixen la seva preservació:

 

• Naturalesa de sòls forestals amb cobertura boscosa elevada.

 

• Grans pendents superiors al 20%.

 

• Presència de patrimoni arquitectònic cultural tradicional de la pedra seca.

 

• Gran impacte ambiental i paisatgístic.

 

• Gran presència visual.

 

Amb 13 hectàrees afectades al sector Sud i 16 habitatges possibles.

 

I amb 12’98 hectàrees al Nord i 24 habitatges.

 

• El sector 9.2 Port Lligatque preveu un nou hotel de 2.000m2 de sostre i 7 habitatges en zones en gran pendents i amb important impacte ambiental.

 

• El sector 10 s’Oliguera 1de 7’92HA i un potencial de 55 habitatges.

 

• El sector 12 s’Oliguera 2de 4’44HA i 30 habitatges.

 

• El sector 13 Racó d’es Caldersde 10’23HA forestal on hi ha un potencial de prop de 55 habitatges.

 

• Creixements, tots ells, desmesurats, destinats a segones residències i que suposen la vulneració del principi de desenvolupament urbanístic sostenible, i que impliquen la destrucció i afectació d’importants valors naturals, ambientals i paisatgístics de la població.

 

 

I àmbits urbanitzables, tots ells, i aquells que més endavant es diran quina desclassificació i extinció s’interessa expressament mitjançant la presentació d’aquest escrit, i en base a les al·legacions que s’indicaran.

 

Segona:        INFRACCIÓ DEL PLA TERRITORIAL PARCIAL DE LES COMARQUES GIRONINES.

 

S’invoca en aquesta al·legació, el fet que el Pla Territorial Parcial de les comarques gironines estableix l’estratègia de creixement qualitatiu pel municipi de Cadaqués.

 

                        Això suposa que únicament resultaria possible un creixement de l’ordre de 23’6HA al municipi de Cadaqués.

 

                        El cert és que el planejament de Cadaqués i el total de 15 sectors de sòls urbanitzables, més els àmbits de sòl urbà i Polígons possibiliten superar en molt aquest creixement permès.

 

Excepte error per part nostre els creixements arriben a superar les 100HA de sòl amb la producció de greus impactes ambientals i paisatgístics.

 

                        Extrem que exigeix que el Pla Director urbanístic revisi la totalitat dels sòls urbans i urbanitzables per tal d’assegurar la desclassificació massiva dels sectors urbanitzables pendents d’execució, i garanteixi l’aplicació del principi de sostenibilitat i de racionalitat, coherència i jerarquia normativa.

 

Tercera:        SOBRE EL DEURE DE PRESERVAR LA PEDRA SECA I TOT EL PATRIMONI CULTURAL ARQUITECTÒNIC RURAL I TRADICIONAL.

 

                        Cadaqués compta amb un patrimoni cultural arquitectònic rural tradicional i popular d’un excepcional valor.  Es tracta del Patrimoni de l’arquitectura de la pedra seca: les parets de pedra seca, les travesseres, les barraques, les cabanes i els cloppers.

 

                        Un patrimoni que ha d’ésser objecte d’especial protecció atès que té un singular valor, a l’hora que configura tot el paisatge de la zona i li atorga identitat.

 

El cert és que el planejament vigent no preserva cap d’aquests elements, ni els cataloga ni els atorga cap règim de protecció.

 

És per això que en aplicació de l’article 9.3 i concordants del Decret Legislatiu 1/2010 de 3 d’agost pel que s’aprovà el Text Refós de la Llei d’Urbanisme, s’ha d’establir una Directriu específica que ordeni la preservació i la catalogació, a tots els municipis de la Costa Brava, de tots els elements referits.

 

Diu, a la lletra, l’article 9.3 del Decret Legislatiu 1/2010 de 3 d’agost:

 

ARTICLE 9.3 DECRET LEGISLATIU 1/2010: Directrius per al planejament urbanístic.

“3. El planejament urbanístic ha de preservar els valors paisatgístics d’interès especial, el sòl d’alt valor agrícola, el patrimoni cultural i la identitat dels municipis, i ha d’incorporar les prescripcions adequades perquèles construccions i les instal·lacions s’adaptin a l’ambient on estiguin situades o bé on s’hagin de construir i no comportin un demèrit per als edificis o les restes de caràcter històric, artístic, tradicional o arqueològic existents a l’entorn.”

 

 

Havent de referir que el Pla Parcial de Sa Guarda 6.2, cas d’executar-se, comportarà la destrucció de 17’6 kilòmetres de parets de pedra seca 55 cloppers i 8 cabanes.

 

De la mateixa forma que els sectors urbanitzables de Llané, Quatre Camins Nord i Sud, s’Oliguera 1 i 2 i tants d’altres, comporten la destrucció de tot aquest excepcional patrimoni cultural del municipi, així com l’afectació a un paisatge de feixes, bancals, parets seques i oliveres d’una bellesa paisatgística inigualable.  Extrem manifestament il·legal, i que el Pla Director ha d’abordar, per Cadaqués i per la resta de municipis del litoral, tot obligant a la preservació i catalogació de tots els elements de l’arquitectura de la pedra seca.

 

Quarta:          EL PRINCIPAL CONFLICTE: EL SECTOR DE SÒL URBANITZABLE 6.2 DE SA GUARDA.

 

És ben conegut que el principal conflicte actual a Cadaqués i també el principal conflicte urbanístic de la Plataforma SOS Costa Brava i de les 29 Entitats de defensa del territori gironines que s’hi han adherit és el cas de Sa Guarda.  Un supòsit en el que es donen les següents característiques:

 

• Superfície de l’àmbit: 14,8HA.
• Nombre d’habitatges: 104.
• 1 hotel de 4.000m2 de sostre i 50 habitacions.
• Impacte ambiental i paisatgístic crític.
• Afectació al patrimoni arquitectònic cultural i tradicional de la pedra seca: 8 barraques, 55 clopers i 17.635 metres lineals de murs i parets de pedra seca.
• Afectació a torrenteres i a la xarxa de domini públic hidràulic.
• Excepcional moviments de terres i previsió d’una xarxa viària de gran impacte.
• Afectació a prop de 1.800 oliveres i 22 alzines.
• Afectació dels terrenys que van des de la cota 39 fins a la cota 92 amb 53 metres d’alçada de desnivell.

 

 

I una actuació quina manifesta il·legalitat ha portat a l’Associació aquí compareixent a realitzar les següents Actuacions:

 

1. Sol·licitar la modificació puntual del PGOU per desclassificar l’àmbit i suspendre llicències davant l’Ajuntament l’octubre de 2018.

 

2. Petició de revisió d’ofici del Projecte d’urbanització per nul·litat de ple dret davant l’Ajuntament l’octubre de 2018.

 

3. Petició de revisió d’ofici del Pla Parcial per nul·litat de ple dret davant del Conseller de Territori el Febrer de 2019.

 

4. Peticions de requeriment de suspensió de l’obra urbanitzadora a la Direcció General d’Urbanisme i a l’Ajuntament de Cadaqués al gener i febrer de 2019.

 

 

 

Els arguments i la necessitat de preservar aquest àmbit i d’impedir la seva urbanització són els següents:

 

1. L’àmbit territorial de PP 6.2 Sa Guarda presenta importants valors naturals, paisatgístics, culturals i ambientals que justifiquen la seva preservació.Tenint característiques similars a les del Parc Natural de Cap de Creus amb el que limita.

 

2. L’execució de la urbanització de Sa Guarda provocarà un impacte ambiental i paisatgístic crític que no ha estat degudament avaluat.

 

3. La classificació com a sòl urbanitzable d’aquests terrenys establerta al PGOU de Cadaqués i al PPU de Sa Guarda és il·legal.

 

Il·legalitat que resulta dels següents extrems:

 

9. Infracció de la prohibició d’urbanitzar terrenys amb pendents superiors al 20% establerta a l’article 9.4 del Decret Legislatiu 1/2010 de 3 d’agost pel que s’aprovà el Text Refós de la Llei d’Urbanisme.

 

9. Establiment d’espais lliures i zones verdes en terrenys de gran pendent, amb infracció de l’obligació de que aquestes àrees siguin funcionals, establerta a l’article 9.7 del Decret Legislatiu 1/2010.

 

4. Impossibilitat d’integració de les noves edificacions a l’entorn. Amb infracció dels articles 9.3 del Decret Legislatiu 1/2010 de 3 d’agost i 20.2 i concordants de la Llei estatal de règim del sòl.

 

5. Existència de molt sòl urbanitzable i de molt sòl urbà no consolidat en procés d’urbanització i edificació ara mateix a Cadaqués.

 

Manca de necessitat i de justificació d’encetar i urbanitzar un nou sector, quan ja s’estan executant, en aquest moment els següents:

 

• Zona de s’Alqueria.
• Sector de les Oliveres.
• Torre de Calders.

 

6. Innecessarietat de promoure el creixement del municipi i de posar al mercat immobiliari 104 nous habitatges de segona residència.

 

7. Superació actual de la capacitat de càrrega del territori a Cadaqués evidenciada aquest estiu amb els greus problemes de mobilitat, aparcament i de sanejament al municipi.

 

8. Manca de capacitat de l’EDAR de Cadaqués pel tractament de les noves aigües residuals procedents de la urbanització.

 

9. Manca de disposició d’excedents d’aigua per atendre les necessitats de nous cabals d’aigua per abastir a la nova urbanització, habitatges i hotel per ús domèstic, residencial, hoteler, reg i piscines.

 

• Conveniència d’assolir una nova Política urbanística d’ordenació del territori i ambiental, que limiti el creixement de les noves segones residències de conformitat amb el principi de sostenibilitat ambiental.

 

• Previsió al Pla Parcial d’una xarxa viària desmesurada, afectant torrents i rieres i no ajustada al PGOU de Cadaqués. Amb infracció del principi de jerarquia normativa.

 

• Manca de compliment del percentatge de reserva per habitatge en règim de protecció.

 

• Producció d’una reserva de dispensació prohibida pel conjunt de l’ordenament jurídic, en aprovar el planejament del sector. I aprovació d’un planejament i d’un Projecte d’urbanització nuls de ple dret.

 

• Coherència d’estudiar la reforma del planejament a l’àmbit de Sa Guarda amb la recent declaració de l’Ajuntament de Cadaqués de suport a la declaració de la Costa Brava Reserva de la Biosfera adoptada per Acord de Ple el 10 de Setembre de 2018.

 

• L’interès mediambiental és superior a l’interès econòmic dels Promotors

 

• Existeix una nova realitat social que reclama amb contundència la preservació dels espais que queden a la Costa Brava que s’ha evidenciat aquest estiu amb la creació de la Plataforma SOS Costa Brava i l’aprovació del Manifest SOS Costa Brava.

 

 

A criteri dels aquí compareixents, no es poden efectuar declaracions a favor de la sostenibilitat ambiental, sense adoptar decisions efectives necessàries i imprescindibles per protegir el territori i el paisatge del municipi.

 

Essent indispensable ara, procurar impedir aquesta nova urbanització de Sa Guarda que és un veritable atemptat contra els valors naturals i paisatgístics presents al municipi de Cadaqués.

 

 

 

Cinquena:     ÀMBITS A REVISAR I DESCLASSIFICAR PER PART DEL PLA DIRECTOR.

 

S’interessa expressament la desclassificació dels següents sectors:

 

1. El Llané PP1 de 3’48HAi un màxim de 24 habitatges.

 

Sector no sostenible per raó de la naturalesa forestal, les fortes pendents dels terrenys, la presència de torrents i arquitectura rural tradicional, i l’excepcional impacte paisatgístic.

 

2. Sa Guarda PP 6.2 de 15HApels motius ja comentats.

 

3. Quatre Camins Nord PP 7.2 de 12’98HAi un potencial de 26 habitatges. Amb pendents elevades superiors al 20%, part amb olivars i parets de pedra seca, de gran impacte paisatgístic i colindant amb el Parc Natural de Cadaqués.

 

4. Quatre Camins Sud PP 8.1 de 13HAi un potencial de 16 habitatges.

 

Terrenys amb grans pendents, amb cobertura arbrada, amb parets de pedra seca, presència visual i àrea de drenatge de la zona.

 

5. S’Oliguera 1 PP 10 amb 7’92HA i un potencial de 55 habitatges.

 

Sector amb cobertura d’oliverars i molta paret de pedra seca, que conforma la imatge tradicional del paisatge mediterrani i característic de Cadaqués.

 

6. S’Oliguera 2 PP 12 de 4’4 HAde superfície i on s’han previst 31 habitatges, dels quals hi ha 6 vivendes existents. Bona part amb pendent superior al 20%. Típics terrenys amb oliveres ben conservades i parets de pedra seca.  Havent-se anul·lat el Pla Parcial.

 

7. Racó d’es Calders PP 13 amb 5’12HAi 25 habitatges, afectat pel PDUSC. Àmbit a primera línia de mar, amb forta pendent i força boscós, amb pins on únicament existeixen implantats 5 habitatges i que caldrà conservar en l’estat actual.

 

8. L’embarcador sector 15 de Portlligat.

 

9. SUNP 4 sector Càmpingamb superfície de 2’79HA i un potencial de 41 habitatges.

 

Sens dubte Cadaqués necessita el càmping, i l’ha de mantenir i res justifica la previsió de transformació en sòl urbanitzable i la seva edificació.

 

• S’Alqueria 2 de 4’97HAamb 5 habitatges i un Hotel, situat en terrenys amb pendents superiors al 20% i dins la primera franja litoral.

 

• PAU 23 La Pineda – PERI 2 de 3’2HAamb edificabilitat bruta del 0’23m2/m2. Pineda de pi mediterrani que caldria conservar per impedir la transformació urbanística i la densificació de l’àmbit.

 

• PA 25 Sa Guarda 2 de 1’5HAon queda un segon Polígon pendent de desenvolupar amb pendents superiors al 20%.

 

 

Àmbits, tots ells, que haurien d’ésser incorporats al Pla Director urbanístic de sòls no sostenibles del litoral gironí, revisats i desclassificats.

 

Sisena:          ESTRATÈGIA DE REDUCCIÓ / MODIFICACIÓ DE PARÀMETRES AL SECTOR 11 TURÓ D’ES CALDERS.

 

Procedeix en aquest punt indicar que s’interessa l’estratègia de reducció i de modificació de paràmetres a una sèrie d’àmbits i sectors, per tal d’assegurar la minimització dels impactes que es provocaran amb la seva execució i desenvolupament.

 

En aquest sentit, les obres iniciades al sector 11 Turó d’Es Calders, han tingut un impacte visual i paisatgístic molt fort, i han suposat una destrossa d’una àrea preciosa dotada de parets de pedra seca i oliveres, que ha alarmat al conjunt de la població.

 

Impacte que s’ha vist potenciat pel fet de la important extensió superficial afectada: 10’25HA i el nombre d’habitatges previstos 49. Extrem que, malgrat que el sòl està en procés d’urbanització, es pot incidir en la reducció de l’àmbit i de la densitat entre d’altres paràmetres.

 

Caldrà la reducció també, en no menys del 50% de la seva superfície, al PERI 21 Puig d’en Sanés.

 

Així com a Caials 4, PP 14.2 amb 27 habitatges previstos i 5’4HA una part amb gran pendent.

 

I el PERI Caials 2de 2HA i amb 33 habitatges, que apareix com a sòl urbà malgrat no disposar de serveis urbanístics, apart d’un únic vial.

 

Extrems que comporten la necessitat de revisió i estudi d’aquests àmbits per millorar la seva integració paisatgística.

 

Setena:         PRODUCIÓ DE GREUS IRREGULARITATS I APROVACIÓ DUN PLA PARCIAL I D’UN PROJECTE D’URBANITZACIÓ IL·LEGAL AL SECTOR DE SA GUARDA.

EL DEURE DE MODIFICAR UN PLANEJAMENT IL·LEGAL.

 

                        Tanmateix, hem d’invocar com a principal motiu que ens assisteix, el fet que a criteri dels aquí compareixents la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Cadaqués estan obligats a modificar el planejament a l’àmbit de Sa Guarda, atès que s’ha incorregut en nombroses irregularitats en la seva aprovació, i considerem que tan el Pla Parcial com el Projecte d’urbanització són nuls de ple dret.

 

En aquest sentit, s’ha incorregut en les següents irregularitats:

 

1. Tots els instruments de planejament i gestió de l’àmbit de Sa Guarda preveuen la urbanització i edificació en terrenys amb pendents superiors al 20%. Amb infracció frontal i directa de l’article 9.4 del Decret Legislatiu 1/2010 de 3 d’agost pel que s’aprovà el Text Refós de la Llei d’Urbanisme que prohibeix la urbanització de terrenys amb pendents del 20%.

 

2. Les zones verdes i espais lliures en ubicar-se en àrees amb pendents superiors al 20% són impracticables, inadequades i no funcionals per ésser destinades a zona de lleure de la població. Amb infracció d’allò establert a l’article 9.7 del Decret Legislatiu 1/2010 de 3 d’agost.

 

3. S’ha concedit al Promotor de l’actuació urbanística una reserva de dispensació prohibida pel conjunt de l’ordenament jurídic, i en particular per l’article 11 del Decret Legislatiu 1/2010 de 3 d’agost.

 

4. La xarxa viària prevista al Projecte d’urbanització no s’ajusta a l’esquema viari del PGOU de Cadaqués.Amb infracció del principi de jerarquia normativa establert a l’article 7 del Decret Legislatiu 1/2010 de 3 d’agost.

 

5. No s’han respectat ni aplicat les reserves d’habitatge en règim de protecció previstes al Decret Legislatiu 1/2010 de 3 d’agost.

 

6. El vial executat per la via de fet i la vialitat prevista en el Projecte d’urbanització aprovat afecta torrents i Rieres. Amb infracció d’allò establert a la legislació d’aigües i al Reglament de domini públic hidràulic, així com als articles 9.4 de la Llei d’urbanisme i 5 i 6 del Decret 305/2006 de 18 de Juliol pel que s’aprovà el Reglament de la Llei d’urbanisme vigent al moment de l’aprovació definitiva del Projecte d’urbanització.

 

7. Resulta il·legal la classificació dels terrenys com a sòl urbanitzable i possibilitar la seva urbanització i edificació, atesa la seva naturalesa forestal i els valors naturals, ambientals, paisatgístics, patrimonials i culturals que presenten, que obligaven a classificar-los com a sòl no urbanitzable així com a dotar-los d’especial protecció i assegurar la seva preservació. En no haver-se fet així, els instruments aprovats vulneren els articles 3, 9, 32 i concordants del Decret Legislatiu 1/2010 de 3 d’agost pel que s’aprovà el Text Refós de la Llei d’urbanisme, així com els articles, 2, 10, 12 i concordants de la Llei Forestal de Catalunya.

 

8. L’impacte paisatgístic de la urbanització d’aquests terrenys és crític i no ha estat degudament avaluat. Havent-se prescindit del procediment legalment previst per avaluar ambientalment els impactes del Projecte d’urbanització.

 

9. La urbanització i edificació implicarà l’afectació de centenars de parets seques i diverses cabanes i clopers. Aspecte no avaluat.  Amb vulneració de l’article 9.3 del Decret Legislatiu 1/2010 de 3 d’agost.

 

• L’obertura del vial principal, per la via de fet, ja ha suposat la destrucció de nombroses parets seques i l’arrancada de dotzenes d’oliveres existents al sector, així com la destrucció d’una antiga mina d’aigua.

 

• S’ha infringit el principi de desenvolupament urbanístic sostenible consagrat als articles 3, 9 i concordants del Decret Legislatiu 1/2010 que és un principi d’obligat compliment i una Directriu de planejament d’aplicació directa en permetre transformar urbanísticament 14’89HA de sòl amb fort impacte paisatgístic i preveure implantar 104 nous habitatges i 1 hotel.

 

• Els valors naturals, ambientals, forestals i paisatgístics dels terrenys inclosos a Sa Guarda són idèntics a aquells inclosos i preservats en el Parc Natural de Cap de Creus.Identitat de valors que havia de comportar la classificació com a SNU d’aquest sòl. I que havia d’haver impedit l’aprovació definitiva del Projecte d’urbanització.

 

 

Irregularitats que fan que sol·licitem la revisió per part del Pla Director d’aquest àmbit i l’aplicació de l’estratègia d’extinció i desclassificació.

 

Vuitena:        SOBRE EL PRINCIPI DE DESENVOLUPAMENT URBANÍSTIC SOSTENIBLE.

                        LA SUPERACIÓ DE LA CAPACITAT DE CÀRREGA DEL TERRITORI.

 

Procedeix invocar en aquest punt, l’obligació de garantir el compliment del principi de desenvolupament urbanístic sostenible així com la utilització racional del sòl del municipi.  Principis que han d’informar el conjunt del planejament urbanístic i l’actuació de totes les Administracions en matèria urbanística.  I principis que es veuran vulnerats si es permet urbanitzar i transformar aquest immens àmbit de 14’8HA de sòl, amb valors naturals i paisatgístics, situat a tocar del Parc Natural de Cap de Creus, i en un punt amb fortes visuals i impacte paisatgístic, que alterarà la imatge típica de la població en ubicar noves edificacions a una cota molt més elevada, descrestant i estenent la taca edificatòria cap amunt de les muntanyes que envolten la badia.

 

De la mateixa manera que l’aplicació d’aquest principi exigeix l’extinció de tota la resta de sectors urbanitzables no executats.

 

Principi de desenvolupament urbanístic sostenible reconegut, entre d’altres, als articles 3 i 9 del Decret Legislatiu 1/2010 de 3 d’agost pel que s’aprovà el Text Refós de la Llei d’Urbanisme.

 

Preceptes que disposen el següent:

 

ARTICLE 3 DECRET LEGISLATIU 1/2010: Concepte de desenvolupament urbanístic sostenible.

“1. El desenvolupament urbanístic sostenible es defineix comla utilització racional del territori i el medi ambienti comporta conjuminar les necessitats de creixement amb la preservació dels recursos naturals i dels valors paisatgístics, arqueològics, històrics i culturals, a fi de garantir la qualitat de vida de les generacions presents i futures.

2. El desenvolupament urbanístic sostenible, atès que el sòl és un recurs limitat, comporta també la configuració de models d’ocupació del sòl que evitin la dispersió en el territori, afavoreixin la cohesió social, considerin la rehabilitació i la renovació en sòl urbà, atenguin la preservació i la millora dels sistemes de vida tradicionals a les àrees rurals i consolidin un model de territori globalment eficient.
3. L’exercici de les competències urbanístiques ha de garantir, d’acord amb l’ordenació territorial, l’objectiu del desenvolupament urbanístic sostenible.”

 

 

ARTICLE 9 DECRET LEGISLATIU 1/2010: Directrius per al planejament urbanístic.

“1. Les administracions amb competències en matèria urbanística han de vetllar perquè les determinacions i l’execució del planejament urbanístic permetin assolir, en benefici de la seguretat i el benestar de les persones, uns nivells adequatsde qualitat de vida,de sostenibilitat ambientali de preservació enfront dels riscs naturals i tecnològics.

2. Està prohibit urbanitzar i edificar en zones inundables i en altres zones de risc per a la seguretat i el benestar de les persones, salvant les obres vinculades a la protecció i la prevenció dels riscs.
3. El planejament urbanístic ha de preservar els valors paisatgístics d’interès especial, el sòl d’alt valor agrícola,el patrimoni cultural i la identitat dels municipis, i ha d’incorporar les prescripcions adequades perquè les construccions i les instal·lacions s’adaptin a l’ambient on estiguin situades o bé on s’hagin de construir i no comportin un demèritper als edificis o les restes de caràcter històric, artístic, tradicional o arqueològic existents a l’entorn.

(…)”

 

 

Hem d’invocar, en aquest punt, que a Cadaqués s’ha superat la capacitat de càrrega del territori pel que fa a:

 

• Mobilitat i trànsit, amb problemàtica pels accessos a la població i aparcaments.

 

• Transformació del sòl i urbanització, amb esgotament de grans superfícies de territori que estan colmatant les àrees urbanitzades, amb pèrdua de sòl forestal, destrucció d’oliveres, horta i parets seques i elements de l’arquitectura rural tradicional de singular interès.

 

• Recursos hídrics. Amb la sobreexplotació dels aqüífers i la necessitat de bombar aigua procedent de l’Estació d’Empuriabrava.

 

 

• Depuració i sanejament amb la situació límit de l’EDAR incapaç de tractar en l’actualitat els cabals punta de sanejament de l’estiu. Extrem reconegut en el Ple de 30 de Gener de 2013.

 

• Capacitat de les platges, ja sobresaturades amb la població estival, i que es superarà amb escreix amb els nous creixements.

 

• Nombre de població de segona residència.

 

 

Extrems que fan del tot improcedent continuar urbanitzant i transformant majors superfícies de sòl i nous terrenys i àmbits territorials escampats per tot el municipi.  I en particular les 15 noves hectàrees de Sa Guarda, ubicades a les cotes més altes del municipi i descrestant i desfigurant la imatge tradicional de la població, i la resta de sectors de sòl urbanitzable amb les greus afectacions ambientals i paisatgístiques que es provoquen.

 

Novena:         SOBRE L’EXISTÈNCIA DE MÚLTIPLES SECTORS PENDENTS D’EDIFICAR I URBANITZAR.

                        INNECESSARIETAT D’ENCETAR UN NOU I IMMENS ÀMBIT DE SÒL URBANITZABLE.

 

D’altra banda, cal assenyalar que existeixen importants àmbits territorials que han estat urbanitzats fa anys i que es troben encara pendents d’edificar.  De manera que existeixen nombroses parcel·les urbanitzades i pendents d’ocupar i construir.

 

En aquest sentit, cal destacar els següents àmbits:

 

• Es Caials.

 

• Ses Oliveres.

 

• S’Alqueria:

 

• Al sector SUD 9 de Port Lligat, ja urbanitzat i amb 42 parcel·les de les que 26 encara estan pendents de vendre i construir.

 

• Al sector SUD 11 Turó d’es Calders amb 49 habitatges en procés d’urbanització.

 

 

Aquestes circumstàncies evidencien:

 

1. Que existeix oferta de sòl i de parcel·les edificables amb escreix al municipi, mes de 120 .

 

2. Que s’està ampliant aquesta oferta.

 

3. Que no hi ha demanda que justifiqui desenvolupar nous àmbits de sòl urbanitzable, fins que no s’acabi la urbanització i edificació dels sectors ja començats i en procés d’urbanització ja executant-se.

 

 

I com sigui que les urbanitzacions que s’executen no estan destinades a les necessitats d’habitatges de primera residència ni socials, sinó a edificacions i xalets de luxe, per a segones residències, l’actuació urbanística de Sa Guarda i la resta de sectors urbanitzables estan directament vinculats a l’especulació immobiliària, raó per al qual és clar que procedeix una actuació decidida de la Generalitat de Catalunya per rectificar aquesta situació.

 

Havent d’invocar el contingut de l’article 47 de la Constitució que prohibeix l’especulació del sòl, en els següents termes:

 

ARTICLE 47 CONSTITUCIÓ:

“(…) Los poderes públicos promoverán las condiciones necesarias y establecerán las normas pertinentespara hacer efectivo este derecho, regulando la utilización del suelo de acuerdo con el interés general para impedir la especulación. La comunidad participará en las plusvalías que genere la acción urbanística de los entes públicos.”

 

 

Desena:        SOBRE ELS PROBLEMES DE MOBILITAT.

                        EL COL·LAPSE DELS ACCESSOS I LA INSUFICÌENCIA D’APARCAMENTS.

                        LA SUPERACIÓ DE CÀRREGA DEL TERRITORI.

 

S’invoca en aquest punt, el fet de que el municipi atesa la seva condició de centre d’atracció turística i la seva especial ubicació, presenta en l’actualitat, unsproblemes monumentals de mobilitat i d’accessibilitat, així com d’aparcaments i de trànsit i circulació.

 

                        Aquest estiu, tota la població de Cadaqués i el seu entorn en general ha estat àmpliament col·lapsat amb la carretera desbordada de vehicles i la zona d’aparcament superada.

 

És per això que sembla evident que s’ha superat la capacitat de càrrega del territori.

 

Cadaqués i Port Lligat no admeten ni més població ni més edificacions de segona residència ni més destrucció del territori, ni més deforestació i transformació urbanística.  Essent improcedent la pèrdua de 15HA més de sòl situat a la part alta de les muntanyes que envolten el poble.

 

L’aplicació del principi de desenvolupament urbanístic sostenible suposa que calgui ja revisar i modificar el planejament de Cadaqués per revertir la situació.  Extrem que justifica la desclassificació dels terrenys urbanitzables del municipi encara no executats.

 

Onzena:        CRITERI ESSENCIAL PER LA SOSTENIBILITAT: EL DEURE DE JUSTIFICAR ELS CREIXEMENTS EN FUNCIÓ DE NECESSITATS REALS: ARTICLES 3.3 I 30 DEL DECRET LEGISLATIU 1/2010 DE 3 D’AGOST.

 

Criteri essencial per garantir el principi de desenvolupament urbanístic sostenible és l’aplicació de l’estudi de les “necessitats reals de creixement”de cada població. Necessitats reals de creixement que han d’anar vinculades a les “necessitats reals” d’habitatge de primera residència.  I que no poden vincular-se a seguir potenciant i permetent de forma indefinida urbanitzacions de segona residència deslligades dels nuclis, amb infracció dels principis de compacitat i d’utilització racional del territori.  Així resulta d’allò establert als articles 3 i 33.2 del Decret Legislatiu 1/2010 de 3 d’agost pel que s’aprovà el Text Refós de la Llei d’Urbanisme.

 

En aquest sentit, cal esbrinar les “necessitats de creixement” reals, i cal garantir que “el sòl urbanitzable sigui quantitativament proporcionat a les previsions de creixement de cada municipi.  Essent evident que els sòls urbanitzables actualment previstos –uns 250- no són “quantitativament proporcionats” a les previsions i necessitats reals de creixement de les poblacions del litoral.

 

De manera que s’incompleix allò establert a l‘article 33.2 del Decret Legislatiu 1/2010 quan disposa:

 

ARTICLE 33.2 DECRET LEGISLATIU 1/2010: Concepte de sòl urbanitzable.

“1. Constitueixen el sòl urbanitzable els terrenysque, d’acord amb el que estableix l’article 3, el pla d’ordenació urbanística municipal corresponent considerinecessaris i adequats per a garantir el creixement de la poblaciói de l’activitat econòmica, i els terrenys que els plans directors urbanístics delimitin com a àrees residencials estratègiques o com a sectors d’interès supramunicipal dins d’aquesta classe de sòl.

2. El sòl urbanitzable ha d’ésser quantitativament proporcionat a les previsions de creixement de cada municipii ha de permetre, com a part del sistema urbà o metropolità en què s’integra, el desplegament de programes de sòl i d’habitatge.

(…)”

 

 

Dotzena:       ESTRATÈGIES D’INTEGRACIÓ PAISATGÍSTICA: COBERTA PLANA.

 

Pel que fa a les estratègies d’integració paisatgística cal indicar el següent:

 

1. Resulta indispensable articular un règim aplicable i una Normativa Urbanística adequada a fi i efecte de garantir que en els terrenys en pendents, l’edificació no sobrepassi l’alçada reguladora ni el nombre de plantes permès, pel que fa a les plantes aparents. Tot impedint el problema actual que apareix en molts indrets de la Costa Brava, i que s’ha evidenciat amb el macro-xalet del Golfet de Calella de Palafrugell.  Una obra en terrenys amb pendents superiors al 20%, que en comptes de PB + 1, en calcular-se l’alçada al punt més alt del terrenys presenta vàries plantes de més, atès que les plantes sotan i semisotan són totes vistes.

 

Problema que és generalitzat a bona part de la Costa Brava.

 

2. Seria convenient analitzar i regular l’aplicació de la tipologia de cobertes planes amb acabats integrats a bancal, o cobertes planes ajardinades, en substitució de les cobertes a dos vessants i amb inclinació de 30º, com a estratègia per millorar la integració paisatgística.

 

3. Ordenar el deure de conservar, transplantar amb cura i replantar tot l’arbrat afectat per una obra a la Costa Brava, i en cas d’afectació negativa, establir el deure de replantar 2 arbres per cada exemplar que es malmeti en el procés urbanitzador o edificatori.

 

Tretzena:      ELS CRITERIS GENERALS QUE HAURIEN D’INFORMAR EL PLA DIRECTOR SEGONS LA PLATAFORMA SOS COSTA BRAVA I LES 29 ENTITATS QUE LA INTEGREN.

 

La Plataforma SOS Costa Brava i les 29 Entitats que la conformen passen a formular els següents criteris, suggeriments i propostes generals d’ordenacióque han d’informar l’elaboració del Pla Director urbanístic de revisió de sòls no sostenibles del litoral gironí:

 

Primer:          La revisió i desclassificació de tots els sectors de sòl urbanitzable no desenvolupats i de tots els Polígons de sòl urbà no consolidat i no executat que es trobin en les següents situacions:

 

1. Tinguin en el seu àmbit terrenys amb pendents superiors al 20%. Desclassificació que s’ha de basar en l’aplicació de la prohibició d’urbanitzar terrenys amb pendents superiors al 20% establerta a l’article 9.4 del Decret Legislatiu 1/2010 de 3 d’agost pel que s’aprovà el Text Refós de la Llei d’urbanisme.

 

2. La superfície dels Sectors i Polígons que estigui ocupada majoritàriament per boscos, espais forestals o terrenys amb presència de massa boscosa.Terrenys que s’han de classificar com a sòl no urbanitzable en aplicació d’allò establert als articles 2, 22 i concordants de la Llei Forestal de Catalunya.

 

3. Tots els àmbits urbanitzables situats a la primera franja costanera de 500m amb valors naturals i paisatgístics, en aplicació d’allò establert a l’article 9.3 i concordants del Decret Legislatiu 1/2010 de 3 d’agost.

 

4. Terrenys quina urbanització i edificació suposarà un important impacte ambiental i paisatgístic.

 

5. Desclassificació de tots els terrenys sotmesos a riscos naturals. En particular els terrenys inundables en períodes de retorn de 100 anys i els afectats per riscos geològics en aplicació de l’article 9.2 del Decret Legislatiu 1/2010 i dels preceptes concordants de la Llei estatal de règim del sòl (articles 3.2c, 21 i 22).

 

6. Protecció del sòl amb valor agrícola i els actuals camps de conreu en explotació. Tot aplicant la Llei d’orientació agrària (Llei 18/2001, de 31 de desembre)

 

7. Desclassificació de sòls directament colindants amb espais protegits per què puguin actuar com a zona d’amortiment i els sòls amb valor de connector natural, tot assegurant una xarxa continua. Actuació que és un element essencial per garantir la conservació de la biodiversitat i els principals fluxos ecològics entre tots els sòls protegits de l’àrea, en aplicació de la Llei 42/2007 de 13 de Desembre de patrimoni natural i biodiversitat (articles 3, 46 i concordants), i dels articles 9.3, 32 i concordants del Decret Legislatiu 1/2010 de 3 d’agost.

 

8. Aplicar el Catàleg d’Espais d’interès natural i paisatgístic del litoral gironí.

 

9. Adoptar mesures de modificació dels planejaments municipals que assegurin bé la desclassificació o la no ocupació amb noves edificacions d’una primera línia de costa no inferior a 100m en totes les àrees no desenvolupades ni ocupades encara per la edificació.

 

• Fixar les servituds de protecció i la zona d’influència de la Llei estatal de Costes en les franges màximes possibles, tot duplicant les franges mínimes previstes de 100m pel que fa a la servitud de protecció i 500m a zona d’influència. De manera que s’ampliïn a 200 i 1 Kilòmetre en els nous planejaments municipals.

 

• Aplicar el criteri de precaució, prevenció i cautela i excloure de la urbanització i edificació qualsevol àmbit sotmès a riscos geològics. Tot sol·licitant de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya que posi a disposició tota la informació sobre riscos geològics de la Costa Brava i no posposar l’avaluació d’aquest risc al desenvolupament urbanístic de l’àmbit, sinó incorporar ja les corresponents determinacions al propi PDU i modificar els àmbits urbanitzables afectats per risc geològic.

 

• Minimitzar el risc d’incendis forestals, eliminant de les àrees forestals qualsevol sector urbanitzable o Polígon de sòl urbà pendent d’executar. Essent evident que no resulta adient continuar estenent les urbanitzacions en zones forestals que exigeixen mesures de prevenció en franges de seguretat de 25 metres perimetrals. Cal suprimir l’aparició de nous nuclis urbanitzats en zones boscoses a una distància no inferior a 500m i eliminar aquells sectors urbanitzables o Polígons delimitats al bell mig de zones forestals.

 

Segon:           Revisió de tots els sòls urbanitzables no desenvolupats i Polígons de sòl urbà no executats i desclassificació dels mateixos en aplicació del principi de desenvolupament urbanístic sostenible, establert als articles 3 i 9 del Decret Legislatiu 1/2010 de 3 d’agost.  Havent d’aplicar-se de forma massiva l’estratègia de l’extinció.

 

A criteri de les Entitats de Defensa del Territori i les Associacions ecologistes, els especials valors de la Costa Brava, tan naturals, com ambientals, forestals, paisatgístics, patrimonials i identitaris exigeixen el canvi de model i aturar el procés de desenvolupament urbanístic i de creixements urbans il·limitats.

 

Res justifica ni requereix continuar creixent i destruint sòl, amb destí a segones residències, que s’ocupa únicament un mes a l’any, amb pèrdua irreversible de sòl, territori, boscos i paisatge, i amb producció d’un gravíssim i irreversible impacte ambiental i paisatgístic.

 

 

Tercer:          Anàlisi de la situació dels recursos hídrics i de l’estat dels aqüífers de la Costa Brava, i donada la seva sobreexplotació i la inexistència de cabals sobrants, redimensionar i anul·lar tots els creixements urbanístics previstos en els planejaments vigents que no tinguin garantits el subministrament d’aigua amb una situació d’equilibri de recuperació dels aqüífers i de balanç positiu de la seva recàrrega anual.

 

Tot desclassificant tots els àmbits de creixement a tots els municipis de la Costa Brava en funció de la situació generalitzada de dèficit hídric.

Catorzena:   ADHESIÓ A TOTES LES AL·LEGACIONS DE LA PLATAFORMA SOS COSTA BRAVA.

 

Finalment, hem d’indicar que l’Associació Amics de la Natura de Cadaqués, adherida a la Plataforma SOS Costa Brava, fa pròpies i dóna per reproduïdes totes les al·legacions presentades per SOS Costa Brava en relació al Pla Director.  Al·legacions a quin contingut ens remetem als efectes oportuns.

I en mèrits de tot allò que ha quedat dit, A LA COMISSIÓ TERRITORIAL D’URBANISME DE GIRONA SOL·LICITEM:

 

Ens tingueu per presentat aquest escrit amb les seves còpies i documents que s’acompanyen, tingueu-nos per comparegut i part en l’expedient de tramitació del Pla Director urbanístic de revisió de sòls no sostenibles del litoral gironí, tingueu per presentades, en temps i forma, al·legacions, suggeriments i propostes en tràmit d’informació pública, i en els seus mèrits ACORDEU:

 

1. Establir una directriu específica de directa aplicació pel que fa a la preservació de tot el patrimoni cultural rural tradicional de la pedra seca i al deure de catalogar i protegir les parets de pedra seca, cabanes, barraques i clopers i tot el patrimoni arquitectònic popular present a Cadaqués i a la resta de municipis del litoral gironí.

 

2. Exigir l’adequació de les previsions de creixements del municipi de Cadaqués al Pla Territorial Parcial de les comarques gironines, i obligar a l’extinció i/o reducció de tots els sectors i Polígons previstos per complir els límits de creixement establerts al PTPCG.

 

3. Aplicar l’estratègia d’extinció i desclassificar el sòl urbanitzable PP 6.2 de Sa Guarda.

 

4. Incorporar al Pla Director urbanístic de sòls no sostenibles, la revisió i aplicar l’estratègia d’extinció i desclassificació del sòl en relació als següents àmbits:

 

• El Llané PP 1.
• Sa Guarda PP 6.2.
• Quatre Camins Nord PP 7.2.
• Quatre camins Sud PP 8.1.
• Portlligat 9.2.
• S’Oliguera 1 PP 10.
• S’Oliguera 2 PP 12.
• Racó d’es Calders PP 13.
• L’Embarcador sector 15 Portlligat.
• SUNP 4 Sector Càmping.
• PA 23 La Pineda – PERI 2.
• PA 25 Sa Guarda 2.

 

5. L’aplicació de l’estratègia de reducció i/o modificació de paràmetres per assegurar la minimització d’impactes, pel que fa a:

 

• Sector 11 Turó d’Es Calders.
• PERI 21 Puig d’en Sanés.
• Caials 4.
• PERI Caials 2.

 

6. Els 4 criteris utilitzats i els subcriteris per fixar la Revisió dels sòls no sostenibles dels 22 planejaments urbanístics de la Costa Brava són insuficients per garantir el principi de sostenibilitat ambiental al litoral gironí.

 

7. Cal tenir en compte i incorporar per definir els sòls no sostenibles els següents criteris no avaluats per l’Avanç:

 

• Disponibilitat d’aigua i estat dels aqüífers.
• Capacitat de càrrega del territori.
• Creixement demogràfic vegetatiu i necessitats reals de les poblacions degudament justificades.
• Capacitat de les instal·lacions de sanejament existents.
• Capacitat de càrrega de les platges i cales.
• Capacitat de càrrega de les infraestructures públiques.
• Conservació i preservació dels boscos, espais forestals i terrenys amb cobertura arbòria.
• Preservació del sòl agrícola i dels camps de conreu.
• Preservació dels espais – tampó, zones d’amortiment d’impactes o àrees directament colindants amb espais protegits.

 

8. L’Avanç de Pla pel que fa a Objectius i forma d’actuació és insuficient i s’ha d’esmenar en els següents apartats i aspectes:

 

1. No opta suficientment per l’estratègia de desclassificació i extinció.

 

1. Reserva l’estratègia d’extinció per afectacions en matèria de pendents o risc d’inundació a supòsits d’afectacions el 100% territorial.Requisit excessiu.

 

1. Apunta majoritàriament a estratègies de reducció i a criteris urbanístics a modificar i d’integració paisatgística.

 

1. Preveu únicament l’estratègia d’extinció quan es supera l’afectació en més del 30% i a més concorren altres criteris de sostenibilitat.

 

1. Ajorna i no aplica els criteris de riscos geològics i de risc d’incendi.

 

1. Oblida l’objectiu de preservació dels boscos i espais forestals que hauria de formar part, dels objectius principals del Pla atesa la seva importància natural i paisatgística.

 

9. Cal efectuar, de forma indispensable, una Diagnosi Prèvia del potencial de creixement dels planejaments vigents dels 22 municipis i una Diagnosi Prèvia de la capacitat de càrrega del Territori. Amb anàlisi de la disponibilitat d’aigua i estat dels aqüífers, capacitat de càrrega de les platges i cales, dels sistemes de sanejament, de les infraestructures viàries, del nombre de boscos i espais forestals i del sòl agrícola afectats pels creixements previstos.

 

• Cal incorporar els següents criteris:

 

• El factor de sostenibilitat i de desenvolupament urbanístic sosteniblepel que fa a la justificació de la necessitat real dels creixements previstos en funció de la població i de la demanda real d’habitatge de primera residència.

 

• La protecció de tot el sòl agrícolai dels camps de conreuals municipis de la Costa Brava.

 

Sòl agrícola d’especial valor per assegurar l’equilibri territorial, la biodiversitat i el manteniment de la població rural.

 

• La protecció de tots els boscos i espais forestals que encara existeixen a la Costa Brava. Preservació de les masses arbrades i boscoses que hauria de ser una prioritat i servir per aplicar l’Estratègia d’extinció i desclassificació en qualsevol sector de sòl urbanitzable no desenvolupat o Polígon de sòl urbà no consolidat i no executat.

 

• La protecció de tots els espais immediatament colindants als EIN o espais protegitsdels municipis de la Costa Brava, per assegurar una zona tampó o una àrea d’amortiment d’impactes.

 

De forma que s’estableixi una Estratègia d’extinció i desclassificació de tots els sectors urbanitzables o Polígons de sòl urbà encara no executats, immediats o colindants als espais EIN i de la Xarxa Europea Natura 2000.  En cas contrari, si es permet el desenvolupament urbanístic en aquestes àrees, es provocaran greus impactes negatius sobre els fràgils i delicats espais EIN de la Costa Brava.

 

• La protecció de tots els espais de connectivitat natural ambiental i paisatgística entre 2 espais EIN. Extrem que ha de portar a aplicar l’estratègia d’extinció i desclassificació, de tots els sectors urbanitzables que afectin terrenys i àmbits urbanitzables situats entre 2 EIN que es troben encara lliures i no transformats.

 

• Els criteris d’exigència del 100% d’afectació territorial per aplicar la desclassificació o l’estratègia d’extinció en relació als criteris de pendents superiors al 20%, risc d’inundació o afectació de sòls d’especial protecció segons el PTPCG són desproporcionats i del tot excessives. Interessem que l’estratègia d’extinció s’apliqui directament per afectacions en un percentatge substancial, de l’ordre del 30%, 40% o 50%. Deixant les estratègies de reducció única i exclusivament per percentatges no rellevants.

 

• Cal revisar i comprovar tots els Polígons de sòl urbà delimitats en els planejaments vigents, amb independència de situar-se dins o fora de la franja de 500 metres del litoral, i cal desclassificar tots els “falsos sòls urbans”, és a dir, tots els Polígons que inclouen terrenys que no tenen la condició de sòl urbà per no estar dotats de serveis urbanístics bàsics ni situar-se en una àrea consolidada per les edificacions.

 

• Elaborar una Alternativa 5pel que fa a l’Avanç del PDU que ampliï els sòls a revisar, i que incorpori:

 

1. Tots els sectors urbanitzables no desenvolupats de la Costa Brava.

 

1. Tots els Polígons de sòl urbà consolidats i no consolidats pendents d’executar.

 

Amb revisió de tots els creixements de població potencial, nombre d’habitatges i hectàrees afectades i amb realització de les Diagnosis prèvies sol·licitades.

 

• Incorporar a la Normativa d’integració paisatgística del PDU una regulació estricta de l’edificació de terrenys amb pendents per evitar l’aparició de major nombre de plantes aparents, així com la tipologia de coberta plana i ajardinada i integrada, en substitució de la coberta inclinada, i el deure de conservar l’arbrat de transplantar l’afectat, o de substituir pel doble cada arbre que quedi malmès en el procés urbanitzador o edificador.

 

Cadaqués, a quinze de Març de dos mil dinou.

 

 

 

 

Signat: Kirsten Grau

Associació Amics de la Natura de Cadaqués

 

COMISSIÓ TERRITORIAL D’URBANISME DE GIRONA

Plaça de Pompeu Fabra, 1

17002 Girona